La barraca valenciana. Història i recuperació d’una arquitectura resilient

Resum:

La barraca valenciana constitueix un dels exemples vius d’arquitectura vernacla mediterrània. Al llarg de la història ha format part de la realitat social de l’entorn de la Comunitat Valenciana com a reflex dels seus habitants, dels seus oficis i de la seua forma d’entendre i explotar el territori. Si bé aquesta arquitectura va arribar a la seua màxima extensió al segle XIX, la barraca va començar a substituir-se al llarg del segle XX degut a nombrosos canvis socials i econòmics. En l’actualitat es conserven només un grapat d’exemples, una desaparició que s’explica principalment degut a la pèrdua d’ús. Tot i això, la capacitat resilient de l’arquitectura vernacla bé podria esdevenir una eina fonamental en la seua recuperació, aportant nous usos a la barraca que puguen assegurar la supervivència d’aquest patrimoni arquitectònic que conserva gran part del saber popular constructiu del poble valencià i que representa un exemple per al futur d’una arquitectura sostenible que és fruit del seu entorn i dels recursos existents.

Mostra més Mostra menys