Un centre formatiu per a una “nova societat”: la consideració social en l’arquitectura de la Universitat Laboral de Xest

Autors/ores

  • Fernando Usó Martín Universitat Politècnica de València image/svg+xml
  • María Teresa Palomares Figueres Universitat Politècnica de València image/svg+xml

DOI:

https://doi.org/10.4995/anuari.2023.19632

Paraules clau:

Fernando Moreno Barberá, Universitat Laboral de Xest, arquitectura moderna, diseny modern, condicionants sociològics

Resum

Sota la premissa de transformar la societat a través de la política educativa, el franquisme va implementar a partir de 1955 un programa socioeducatiu per a joves de classe obrera que tractava d’impulsar l’economia nacional amb una millor qualificació de la mà d’obra per a la incipient indústria. En aquest context, entre 1967 i 1969 es va crear la Universitat Laboral de Xest amb més de 5.000 habitants amb la particularitat que tots eren adolescents, entre 11 i 14 anys, procedents d’arreu d’Espanya. La residència en el complex educatiu era en règim d’internat, de manera que les activitats quotidianes es realitzaven simultàniament i sincronitzadament. L’arquitecte Fernando Moreno Barberá va afrontar el disseny del conjunt docent amb premisses de disseny que desenvolupaven condicions socials anticipades per estudis sociològics, com la desmassificació, buscant l’empatia amb l’alumne per aconseguir el seu benestar així com el bon funcionament del complex. Aquesta contribució aborda la influència de l’usuari en el disseny sensible de Fernando Moreno Barberá a la Universitat Laboral de Xest en totes les seves escales, la implantació, l’arquitectura, el disseny interior i el gràfic o el mobiliari, que sempre tindrà al jove com a protagonista de les inquietuds projectuals.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

Capitel, A. (1993). La Universidad Laboral de Gijón o el poder de las arquitecturas. En Artículos y ensayos breves 1976-1991 (pág. 114). Madrid: Colegio Oficial de Arquitectos de Madrid.

de los Santos, M., Robles, F., Sánchez Puch, D., & Cavestany, F. (junio de 1953). Proyecto de Universidad Laboral en Córdoba. Revista Nacional de Arquitectura (138),1-10.

Gelgado Granados, P., & Ramírez Macías, G. (2017). ¿Conveniencia o necesidad? La formación de la clase obrera en las Universidades laborales franquistas (1955-1978). Historia crística, 117-136. https://doi.org/10.7440/histcrit63.2017.06

Jordá Such, C. (2005). Universidad Laboral de Cheste, 1967-1969. Fernando Moreno Barberá. Almería: Colegio de Arquitectos de Almería.

Moreno Barberá, F. (15 de septiembre de 1967). Memoria. Proyecto Universidad Laboral de Valencia - 482. Madrid, España: Archivo Histórico Colegio Territorial de Arquitectos de València.

Moreno Barberá, F. (16 de julio de 1969). Filosofía. La arquitectura de la Universidad Laboral de Cheste. Madrid: Archivo Histórico Colegio Territorial de Arquitectos de València.

Moreno Barberá, F. (1970). Centro de Orientación de Universidades Labores Jesús Romeo-Cheste, Valencia. Revista Nacional de Arquitectura (142), 17-24.

Quesada García, S. (2001). Por sus obras los cocnoceréis... Equipamientos e infraestructuras culturales, 1925-1965. Cultura: origen y destino del movimiento moderno. Tercer Seminario Docomomo Ibérico (págs. 223-230). Oporto: Fundación Docomomo Ibérico.

RTVE. (23 de junio de 1972). La Universidad Laboral de Cheste. Documental. Archivo Radio Televión Española.

Descàrregues

Publicades

29-11-2023

Com citar

Usó Martín, Fernando, and María Teresa Palomares Figueres. 2023. “Un Centre Formatiu Per a Una ‘nova societat’: La Consideració Social En l’arquitectura De La Universitat Laboral De Xest”. ANUARI d’Arquitectura I Societat, no. 3 (November):300-319. https://doi.org/10.4995/anuari.2023.19632.

Número

Secció

Articles de recerca

##plugins.generic.funding.fundingData##

  • Getty Foundation
    ##plugins.generic.funding.funderGrants## Research Project “Conservation Management Plan: Cheste Worker University Auditorium-Paraninfo"