Sostenibilitat i territori. Una lectura d’acord amb les categories vitruvianes

Resum

En arquitectura, el concepte de sostenibilitat atenent la dimensió territorial s’expressa en els criteris d’organització i gestió del territori i es refereix a l’ús del sòl i als recursos, a la preservació del patrimoni històric, paisatgístic i natural, al control del sistema hidrogeològic , així com a les estratègies de desenvolupament productiu, cultural i econòmic. Aquestes qüestions, que regulen la ubicació, la construcció i la transformació d’assentaments sencers, infraestructures, equipaments i reserves mediambientals, poden ser controlades des de l’acte compositiu, amb un enfocament curós tant en el pla de la forma quant a l’espai i al medi ambient que es modifiquen. A través de la descomposició del procés sintàctic de quatre propostes projectuals italianes elaborades entre els anys setanta i principis del segle actual, és possible deduir-ne l’aplicació de les sis categories vitruvianes (ordinatio, dispositio, eurythmia, symmetria, decor i distributio) que, tendint a l’optimització de l’esforç projectual, es revelen com a fonaments operatius que contenen intrínsecament els autèntics principis de la sostenibilitat. De fet, un “compondre bé” és un “compondre sostenible”, a totes les escales del construir, ja que engloba en propis gestos també qüestions de caràcter mediambiental, relatives a l’economia dels recursos i de l’espai i dels seus processos d’ús i de modificació.