La manca de lloc existencial. El no-lloc i la nostàlgia en l’era de la mobilitat

Resum:

La mobilitat és, per descomptat, un tema trascendent que s’estén des dels cicles i patrons de moviment dels assentaments humans primordials del món, les grans expedicions i el redescobriment europeu del món, fins al nostre característic moviment bípede i mirada horitzontal, i la mobilitat que impliquen innombrables modes humans de subsistència, producció i comunicació. Aquest tema també conté qüestions com la nostra manera encarnada d’experimentar el món a través del moviment constant, el dret humà fonamental a la mobilitat tal com s’especifica a la Declaració dels Drets Humans i la importància de la mobilitat per a la interacció humana tant a nivell intercultural com social i íntim. La importància de la mobilitat humana també evoca qüestions ecològiques i ètiques essencials; ja hem arribat als límits de la mobilitat il·limitada i irresponsable. No hem d’excloure les limitacions en la mobilitat causades per les condicions culturals, el gènere, les restriccions forçades, l’economia i les incapacitats físiques.
Em centraré, però, en les dimensions de la mobilitat més properes als meus interessos personals com a arquitecte, observador cultural i viatger freqüent: la noció i les conseqüències de la mobilitat geogràfica i, particularment, del moviment motoritzat i cada vegada més accelerat, que és un dels fenòmens fundacionals del nostre concepte i realitat de la modernitat. Intencionadament valoraré una franja molt estreta de l’espectre de la mobilitat humana, conscient de la immensitat de qüestions que estic excloent del meu estudi.

Mostra més Mostra menys