La manca de lloc existencial. El no-lloc i la nostàlgia en l’era de la mobilitat

Resum

La mobilitat és, per descomptat, un tema trascendent que s’estén des dels cicles i patrons de moviment dels assentaments humans primordials del món, les grans expedicions i el redescobriment europeu del món, fins al nostre característic moviment bípede i mirada horitzontal, i la mobilitat que impliquen innombrables modes humans de subsistència, producció i comunicació. Aquest tema també conté qüestions com la nostra manera encarnada d’experimentar el món a través del moviment constant, el dret humà fonamental a la mobilitat tal com s’especifica a la Declaració dels Drets Humans i la importància de la mobilitat per a la interacció humana tant a nivell intercultural com social i íntim. La importància de la mobilitat humana també evoca qüestions ecològiques i ètiques essencials; ja hem arribat als límits de la mobilitat il·limitada i irresponsable. No hem d’excloure les limitacions en la mobilitat causades per les condicions culturals, el gènere, les restriccions forçades, l’economia i les incapacitats físiques.
Em centraré, però, en les dimensions de la mobilitat més properes als meus interessos personals com a arquitecte, observador cultural i viatger freqüent: la noció i les conseqüències de la mobilitat geogràfica i, particularment, del moviment motoritzat i cada vegada més accelerat, que és un dels fenòmens fundacionals del nostre concepte i realitat de la modernitat. Intencionadament valoraré una franja molt estreta de l’espectre de la mobilitat humana, conscient de la immensitat de qüestions que estic excloent del meu estudi.