Desarrelament, arquitectura i societat. L’església de Pueblica de Campeán (Zamora)

Resum:

A causa de la construcció de l’embassament de Ricobayo (Zamora) a finals del primer terç del segle XX, la majoria dels pobladors de la confluència dels rius Tera i Esla es van veure abocats a abandonar les seues localitats negades per les aigües. Aquella infraestructura energètica va portar el progrés fruit de la producció hidroelèctrica, però també el desarrelament més absolut. Per acollir els veïns sense acomodament únicament es va construir, en una comarca
limítrofa, una localitat de nova planta: Pueblica de Campeán. El nou poble, determinat per les mancances materials de la postguerra civil, es va anar aixecant des de la més estricta modèstia entre finals dels anys 30 i començaments dels 40. Tot i això, la seva església va haver d’esperar una dècada més, quedant finançat el seu projecte arquitectònic pel Ministeri de Justícia. Tot i les limitacions econòmiques i una població amb identitat transterrada, l’autoria del temple a càrrec de l’excel·lent arquitecte Luis Cubillo d’Arteaga va garantir resultats arquitectònics molt interessants. Plantegem l’anàlisi d’aquest edifici, conseqüència del desarrelament i el reflex de la societat que el va gestar. Un temple doblement caracteritzat pel prestigi del seu projectista, i les determinacions d’una economia malmesa i la identitat en formació dels seus destinataris.

Mostra més Mostra menys