Polítiques d'habitatge i guetificació en el patrimoni públic de la Comunitat Valenciana
Tramesa: 31-07-2024
|Acceptat: 22-11-2024
|Publicades: 29-11-2024
Drets d'autor (c) 2024 María Oliver Sanz, Alicia Llorca Ponce, Gregorio Rius Sorolla
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0.
Descàrregues
Paraules clau:
Guetificació, habitatge social, ODS, habitatge públic, Comunitat Valenciana
Agències de suport:
Resum:
El compromís mundial amb els ODS ha fet de l’habitatge social una qüestió clau en la recerca de polítiques d’habitatge que aborden les necessitats de les llars més vulnerables. Tot i això, l'habitatge social a Espanya pateix una forta estigmatització arrelada en les polítiques de l'època franquista i inicis de la democràcia que és urgent revertir. A la segona meitat del segle XX es van construir desenes de milers d'habitatges amb fons públics per allotjar famílies treballadores que vivien en assentaments barraquistes. La utilització de pràctiques institucionals segregadores va provocar la marginació de les famílies “no assalariades” en enclavaments allunyats dels nuclis urbans. Aquest treball constata com, a la Comunitat Valenciana, molts d'aquests grups d'habitatge social, que van ser transferits per l'Estat el 1984, han patit processos de guetificació importants que han resultat decisius en l'estigmatització de l'habitatge social a la Comunitat Valenciana. Aquest treball aborda l'estudi dels factors que han provocat aquesta guetificació amb el propòsit d'avançar en el coneixement de com instrumentar/dissenyar accions en matèria d'habitatge social que permeten obtenir habitatges assequibles per a col·lectius vulnerables evitant-ne la guetificació, contribuint així a assolir els ODS.
Referències:
Cacciari, Massimo. "Eupalinos or Architecture." Oppositions, no. 21(Summer, 1980): Blasco-Torrejón, Begoña, Política de vivienda en España: un análisis global (Universitat Complutense de Madrid, Servicio de Publicaciones, 2002). http://hdl.handle.net/20.500.14352/63350.
Botana Iglesias, Cristina, "La segregación urbana antigitana. Promoción de poblados de infravivienda en la región Ártabra (Galícia)," Revista de Antropología Experimental, no. 22, (2022), http://revistaselectronicas.ujaen.es/index.php/rae https://doi.org/10.17561/rae.v22.6398
Bourdieu, Pierre, "Efectos de lugar", dins La miseria del mundo, ed. Pierre Bourdiue (Akal, 1999).
Clark, Kenneth B, Dark guetto: Dilemmas of social power (Wesleyan University Press, 1989).
Drake, St. Clair, i Horace R. Cayton, Black Metropolis: A study of negro life in a northern city, Vol. 1 (University of Chicago Press, 1945).
García Ruíz, María, "Arquitecturas de la sujeción. Desplazamientos entre campos de concentración y poblados para gitanos," Dearq, nº 30 (2021), https://doi.org/10.18389/dearq30.2021.03
Giraldo, Sara i María José Tinoco, "Gao Lacho Drom: el poblado dirigido de realojamiento gitano como iniciativa antichabolista y reinserción social en Vitoria-Gasteiz (España) ¿Fracaso o éxisto?," Revista Lasallista de Investigación, 20(2) (2023). https://doi.org/10.22507/rli.v20n2a15
Powell, Ryan i John Lever, "Europe's perennial 'outsiders': A processual approach to Roma stigmatization and ghettoization," Current Sociology, vol. 65(5) (2017), https://doi.org/10.1177/0011392115594213
Ricardo, David, "On the principles of political economy and taxation," dins Archive for the history of economic thought, ed. Rod Hay (Universitat McMaster, 1817).
Rio-Ruiz, Manuel-Ángel, "El tratamiento de la cuestión residencial gitana en el tardofranquismo: desigualdad, segregación y conflicto étnico," Sociologia Histórica, nº 10, (2020). https://doi.org/10.6018/sh.451221
San-Román Espinosa, Teresa, La diferencia inquietante: nuevas y viejas estrategias culturales de los gitanos (Siglo XXI, 1997).
Wacquant, Loïc, "What is a ghetto? Building a sociological concept," Revista de sociologia e politica, nº 23, (2004).
Wirth, Louis, "The guetto," American Journal of Sociology, vol. 33(1) (1927). https://doi.org/10.1086/214333
