ANUARI d’Arquitectura i Societat

La manca de lloc existencial. El no-lloc i la nostàlgia en l’era de la mobilitat

Juhani Pallasmaa — 2023-11-29

La mobilitat és, per descomptat, un tema trascendent que s’estén des dels cicles i patrons de moviment dels assentaments humans primordials del món, les grans expedicions i el redescobriment europeu del món, fins al nostre característic moviment bípede i mirada horitzontal, i la mobilitat que impliquen innombrables modes humans de subsistència, producció i comunicació. Aquest tema també conté qüestions com la nostra manera encarnada d’experimentar el món a través del moviment constant, el dret humà fonamental a la mobilitat tal com s’especifica a la Declaració dels Drets Humans i la importància de la mobilitat per a la interacció humana tant a nivell intercultural com social i íntim. La importància de la mobilitat humana també evoca qüestions ecològiques i ètiques essencials; ja hem arribat als límits de la mobilitat il·limitada i irresponsable. No hem d’excloure les limitacions en la mobilitat causades per les condicions culturals, el gènere, les restriccions forçades, l’economia i les incapacitats físiques.
Em centraré, però, en les dimensions de la mobilitat més properes als meus interessos personals com a arquitecte, observador cultural i viatger freqüent: la noció i les conseqüències de la mobilitat geogràfica i, particularment, del moviment motoritzat i cada vegada més accelerat, que és un dels fenòmens fundacionals del nostre concepte i realitat de la modernitat. Intencionadament valoraré una franja molt estreta de l’espectre de la mobilitat humana, conscient de la immensitat de qüestions que estic excloent del meu estudi.

Manuel: habitatge cooperatiu. Una experiència col·lectiva al voltant de les noves maneres d’habitar

Aaron Jara Calabuig — 2023-11-29

La cooperativa d'habitatge en cessió d'ús és un model alternatiu que pretén garantir el dret a una llar digna i assequible, combatre l'especulació immobiliària i promoure la convivència i la gestió participativa dels immobles. Així mateix, defensa la necessitat d'implantar criteris de consum i modes de vida sostenibles, atenent alguns dels objectius i estratègies per al desenvolupament sostenible (ODS), definits per l'Organització de Nacions Unides. Seguint aquestes premisses, es planteja la creació d’una hipotètica cooperativa al municipi de Manuel (la Ribera Alta, València), en el marc dels Projectes Final de Carrera d’un grup d’estudiants del Màster Universitari en Arquitectura de la Universitat Politècnica de València. Els treballs acadèmics incorporen al seu programa les necessitats de la població i tracten de millorar la seua vida diària. Amb aquesta finalitat, s’ha mantingut contacte amb l’Ajuntament de Manuel durant el desenvolupament dels projectes i s’ha organitzat una exposició pública dels resultats en la localitat, assumint una tasca de divulgació dirigida als seus habitants i als de la resta de la comarca.

La ciutat com a jardí. Elements d’una utopia

Paolo de Marco — 2023-11-29

Des dels mites antics fins a les metàfores religioses, la història de la civilització parla de nombrosos jardins admirables per les seues característiques físiques i valors simbòlics subjacents. Aquests jardins no són mers espais d’esbarjo, sinó llocs de la vida humana en tota la seua complexitat, representant llavors la combinació ideal de ciutat i vegetació, home i naturalesa. En el segle XX algunes investigacions i projectes han tractat de materialitzar alternatives a les ciutats actuals basades ―de diferents maneres― en l’antic ideal del jardí.
Enfront de la nova emergència d’urbanització de la població mundial, recents polítiques urbanes demostren possibles estratègies per a canviar el destí de la ciutat mitjançant la introducció de la naturalesa en l’espai públic. A més, a partir de l’estudi d’algunes experiències contemporànies és possible reconéixer petjades d’un innovador enfocament orgànic al disseny, la possibilitat d’una coherència espacial i la interdependència arquitectura-naturalesa necessària per a la construcció d’un efectiu ecosistema. Un nou paradigma arquitectònic-urbà, una visió holística i interescalar que, finalment, s’enfronte a un horitzó realment sostenible.

Sales d’exposicions modernes de mitjan de segle del Centre d’Exposicions de Brno i la seua renovació

Lenka Štěpánková — 2023-11-29

Els Pavellons Y, C i Z del Centre d’Exposicions de Brno, que daten de la postguerra, es consideren importants monuments de l’arquitectura moderna de mitjan segle a Txecoslovàquia. No obstant això, presenten una sèrie de deficiències operatives degudes a l’època de la seua construcció i a la mateixa naturalesa de l’arquitectura d’exposicions destinada originalment només a un ús estacional. La qüestió de la seua futura renovació i adaptació a un funcionament més sostenible es debat en el context del seu anterior desenvolupament constructiu, tenint en compte les peculiaritats de l’entorn legislatiu de la República Txeca i les especificitats de les operacions d’exposicions i fires comercials.

La cota zero com a lloc d’intercanvi comunitari

David García-Asenjo Llana — 2023-11-29

El model de ciutat heretat dels desenvolupaments urbanístics dels anys 90 i 2000 va crear un espai urbà en el qual el públic i el comunitari han deixat passe a l’individual i al privat. La baixa densitat dels eixamples, els canvis en els hàbits de consum i la digitalització de les relacions personals i comercials han provocat un progressiu abandó de l’espai en planta baixa dels edificis residencials, amb la conseqüència de la pèrdua de llocs de relació en la cota zero de la ciutat. Enfront d’intervencions que plantegen una ocupació especulativa d’eixos locals convertint-los en habitatges turístics o apartaments de xicoteta grandària, existeixen propostes alternatives que busquen ampliar l’espai comú i integrar aquests locals en una xarxa col·laborativa que recupere el seu ús col·lectiu. En una societat en la qual és cada vegada més llunyà l’ús comú dels espais públics, en la qual es desarticula el comunitari al servei de l’individual, és interessant recuperar espais comunitaris per a teixir noves xarxes de cures.

Formar o no formar: Què forma(r)? Una llista de sostenibilitats sense resumir

Isben Onen — 2023-11-29

Aquest compacte escrutini aprofundeix en la relació intricada i polifacètica entre l’arquitectura, l’experiència humana i el seu entorn. Situa l’arquitectura en un marc transdisciplinar que va més enllà dels límits convencionals de la construcció d’estructures físiques. Al seu lloc, inclou un ric tapís de filosofia, cultura, història i diversos àmbits intel·lectuals. L’arquitectura, com ací s’argumenta, ocupa un espai únic que és simultàniament abstracte i tangible. En aquesta capacitat serveix de catalitzador per al pensament crític i l’exploració reflexiva d’allò que cal sostenir. Al centre d’aquest discurs hi ha el concepte de forma arquitectònica, que emergeix com a tema central. La forma arquitectònica es presenta com una entitat dinàmica i abstracta, sobretot en les fases incipients, on exerceix un paper fonamental com a proposta d’ordre i harmonia inherents a l’entorn construït.

Cap a la rehabilitació d’habitatges: demanda i necessitat social

Víctor Fernández Mora — 2023-11-29

A l’any 2008 es va desencadenar una crisis econòmica mundial que va fer tremolar els fonaments de la societat i ha canviat la seua visió. A Espanya, aquesta crisis va afectar amb crudessa al sector inmobiliari deixant milers de vivendes buides. A l’actualitat, encara queden remanents d’aquesta ferida a la societat: un parc de vivenda envellit i la dificultat d’accés a la vivenda entre altres factors. Aquest context sumat a la necessitat de treballar cap a una manera d’habitar més sostenible justifica una necessitat social que s’està convertint en una realitat. Rehabilitar vivenda en lloc de construir-ne nova. Un nou repte per a l’arquitectura en resposta a la societat. Un nou repte per al que es plantegen diferents solucions.

Com podem contribuir a resoldre el trencaclosques de la sostenibilitat amb arquitectura bioclimàtica?

Maria Coral Albelda-Estellés Ness — 2023-11-29

L´arquitectura bioclimàtica permet una relació simbiòtica entre les persones, la natura i el nostre entorn construït. En centrar-se en la integració de forces i materials naturals lliurement disponibles, fomenta l’eficiència energètica i de recursos, a més del confort. Necessitem que els nostres edificis siguen més independents dels sistemes actius per ser més sostenibles. A més, cal garantir-ne la seguretat tèrmica en cas de fenòmens climàtics extrems o talls d’electricitat. Finalment, no hem d’aspirar únicament al confort tèrmic, sinó més aviat al goig, permetent un paisatge tèrmic més variat als nostres edificis que ens ajude a relacionar-nos amb el nostre entorn i a despertar els nostres sentits.

Cabanyal. Any 0. Estratègies de futur

Alejandro Chust Silla — 2023-11-29

El Cabanyal ha iniciat una nova etapa amb l’aprovació del tal anhelat Pla Especial Cabanyal-Canyamelar (PAC) el passat 24 de maig. Aquest pla ve a substituir a l’anterior Pla Especial de Protecció i Reforma Interior del Cabanyal-Canyamelar (PEPRI) amb l’objectiu de promulgar un nou règim urbanístic centrat en la regeneració i millora urbana de tot l’àmbit contingut en aquest. El pla també estableix uns indicadors que serveixen per a una millor comprensió de l’estructura urbana del Cabanyal. Amb tot, l’aprovació d’aquest nou pla ha d’entendre’s en clau d’oportunitat per a generar un nou paradigma urbà sostenible així com un lloc d’experimentació arquitectònica. De la mateixa manera que l’arquitectura modernista popular es va constituir com un reflex de les formes de vida o costums dels habitants del Cabanyal, les noves construccions que s’estan duent a terme en el districte marítim també han de ser capaços d’influir, canalitzar i transmetre els valors o modes de viure d’una determinada societat o d’un temps concret per a les futures generacions. Per això, els valors assumits per aquesta nova arquitectura del segle XXI han de regir-se per patrons de qualitat, habitabilitat o sostenibilitat mediambiental.

Quina costa: resort o recurs?

Susana Lobo — 2023-11-29

Entre la terra i el mar, la costa és un dels hàbitats més extraordinaris i singulars ocupats per l’home. En aquest llindar, els paisatges dunars són ambients especialment sensibles, en constant moviment i transformació. S’han implementat mesures de conservació per regular la intervenció en aquests llocs, principalment pel que fa a la salvaguarda de les dunes primàries, però s’ha tingut poca consideració en l’estructura en profunditat d’aquests ecosistemes. Amb la pressió del desenvolupament turístic costaner, les zones dunars intactes restants s’enfronten a serioses amenaces. A Portugal, moltes han perdut recentment la seva classificació com a part de la Reserva Ecològica Nacional (REN), definida des de 2006 per proposta de cada municipi. Grândola, al terme municipal de Setúbal, es troba al centre de les preocupacions mediambientals, amb set nous mega-resorts de luxe previstos per a la península de Tróia i el front marítim de Comporta, quatre d’ells parcialment dunes primàries i quatre per a la construcció d’extensos camps de golf. Respecte els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) 2030 de les Nacions Unides, cal centrar-se en la protecció de la biodiversitat existent, com a part de la Xarxa Natura 2000, i la promoció de l’ús equilibrat dels recursos naturals locals, en particular en una zona de greu escassetat d’aigua. Aquest és el veritable luxe: buscar els recursos, no els resorts.

Disseny de la resiliència climàtica urbana amb solucions basades en la natura i infraestructures verdes. Reptes, problemes i bones pràctiques per a la regeneració a escala de barri

Alessandro Raffa — 2023-11-29

El canvi climàtic planteja reptes sense precedents als entorns urbans, afectant principalment comunitats i ecosistemes ja vulnerables. Tot i que l’acció climàtica (13è Objectiu de Desenvolupament Sostenible) encara tendeix a centrar-se en els canvis econòmics i les solucions tecnològiques, el disseny i la planificació urbans poden tenir un paper crucial en els processos d’adaptació climàtica, millorant la resiliència socioecològica, alhora que milloren la inclusivitat, l’habitabilitat, el benestar per a tothom, obrint-se a escenaris de desenvolupament sostenible. En centrar-se en les solucions basades en la natura (NBS, Nature Based Solutions) i la infraestructura verda (GI, Green Infrastructure), la contribució, que forma part d’una investigació en curs, té com a objectiu identificar problemes, reptes i bones pràctiques per operacionalitzar l’adaptació resilient al clima mitjançant el procés de disseny i planificació de la natura urbana i accions per a la regeneració a escala de barri. A través d’una metodologia qualitativa, es compararan tres casos d’estudi de barri, reconeguts com a millors pràctiques, per tal d’entendre, emetre i procediments relacionats amb la implementació de NBS i GI dins del procés de disseny i planificació de la regeneració urbana.

Sostenibilitat i territori. Una lectura d’acord amb les categories vitruvianes

Luigi Savio Margagliotta — 2023-11-29

En arquitectura, el concepte de sostenibilitat atenent la dimensió territorial s’expressa en els criteris d’organització i gestió del territori i es refereix a l’ús del sòl i als recursos, a la preservació del patrimoni històric, paisatgístic i natural, al control del sistema hidrogeològic , així com a les estratègies de desenvolupament productiu, cultural i econòmic. Aquestes qüestions, que regulen la ubicació, la construcció i la transformació d’assentaments sencers, infraestructures, equipaments i reserves mediambientals, poden ser controlades des de l’acte compositiu, amb un enfocament curós tant en el pla de la forma quant a l’espai i al medi ambient que es modifiquen. A través de la descomposició del procés sintàctic de quatre propostes projectuals italianes elaborades entre els anys setanta i principis del segle actual, és possible deduir-ne l’aplicació de les sis categories vitruvianes (ordinatio, dispositio, eurythmia, symmetria, decor i distributio) que, tendint a l’optimització de l’esforç projectual, es revelen com a fonaments operatius que contenen intrínsecament els autèntics principis de la sostenibilitat. De fet, un “compondre bé” és un “compondre sostenible”, a totes les escales del construir, ja que engloba en propis gestos també qüestions de caràcter mediambiental, relatives a l’economia dels recursos i de l’espai i dels seus processos d’ús i de modificació.

Un centre formatiu per a una “nova societat”: la consideració social en l’arquitectura de la Universitat Laboral de Xest

Fernando Usó Martín — 2023-11-29

Sota la premissa de transformar la societat a través de la política educativa, el franquisme va implementar a partir de 1955 un programa socioeducatiu per a joves de classe obrera que tractava d’impulsar l’economia nacional amb una millor qualificació de la mà d’obra per a la incipient indústria. En aquest context, entre 1967 i 1969 es va crear la Universitat Laboral de Xest amb més de 5.000 habitants amb la particularitat que tots eren adolescents, entre 11 i 14 anys, procedents d’arreu d’Espanya. La residència en el complex educatiu era en règim d’internat, de manera que les activitats quotidianes es realitzaven simultàniament i sincronitzadament. L’arquitecte Fernando Moreno Barberá va afrontar el disseny del conjunt docent amb premisses de disseny que desenvolupaven condicions socials anticipades per estudis sociològics, com la desmassificació, buscant l’empatia amb l’alumne per aconseguir el seu benestar així com el bon funcionament del complex. Aquesta contribució aborda la influència de l’usuari en el disseny sensible de Fernando Moreno Barberá a la Universitat Laboral de Xest en totes les seves escales, la implantació, l’arquitectura, el disseny interior i el gràfic o el mobiliari, que sempre tindrà al jove com a protagonista de les inquietuds projectuals.

Prefaci. Fer recerca

Félix Solaguren-Beascoa de Corral — 2023-11-29

Editorial. Hàbitat i objectius de desenvolupament sostenible

Ernesto Fenollosa Forner — 2023-11-29