L’ensenyament del valencià i prejudicis lingüístics. Un estudi de cas en un centre de secundària de la Plana Utiel-Requena

Autores/as

  • Tanya Pérez Ortiz Universitat de València

DOI:

https://doi.org/10.4995/lyt.2020.14355

Palabras clave:

representació social, actitud lingüística, prejudici lingüístic, ensenyament del valencià, zona lingüística castellana (ZLC)

Resumen

La present recerca aborda la qüestió de l’ensenyament del valencià en les comarques lingüístiques castellano-parlants en les quals encara és vigent la LUEV (1983) que determina la possibilitat d’exempció de l’assignatura de valencià. En concret, abordem la qüestió de les creences i representacions socials sobre la llengua i el seu ensenyament a partir d’un estudi de cas realitzat en un centre de secundària de la ciutat de Requena. L’objectiu de l’estudi és identificar i diferenciar les actituds lingüístiques cap al valencià en aquest context sociolingüístic i és una oportunitat per presentar un canvi educatiu. Els resultats d’aquest estudi responen a les idees de l’alumnat i del professorat autòcton extretes mitjançant la producció d’autobiografies lingüístiques per part de l’alumnat de 4t d’ESO i la participació de docents en un focus grup. Les conclusions es basen en una proposta de bones pràctiques en relació a l’ensenyament del valencià en aquest territori lingüístic. Les activitats oferides tenen com a finalitat eliminar els prejudicis reforçant actituds d’ús lingüístic com ara la comunicació amb altres grups sociolingüístics. Aquestes es podrien aplicar a altres territoris la consciència lingüística dels quals és castellana tot i pertànyer a un territori valenciano-parlant.


Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA (2005) Llibre blanc de l’ús de valencià. Enquesta sobre la situació social del valencià (2004) València: editorial ECIR. Recuperat de https://www.avl.gva.es/documents/31987/99521/ Recerca_02.pdf. [Últim accés: setembre 2020].

AJUNTAMENT DE REQUENA. Historia. S. XIX: de ciudad industrial a ciudad rural en época de conflictividad. La agregación a la provincia de Valencia. Recuperat de http://www.requena.es/es/content/historia#industrial. [Últim accés: setembre 2020].

BATALLER, A. (2019). Del concepto de lengua materna al de competencia plurilingüe. Representaciones de la identidad y la enseñanza multilingües a partir de biografías lingüísticas. Onomázein: Revista de lingüística, filología y traducción, 44, 15-36. https://doi.org/10.7764/onomazein.44.02

CÍSCAR, L; GONZÁLEZ, D. I PÉREZ, P. (Primavera 2002). Lleialtats i actituds lingüístiques al País Valencià. Noves SL. Revista de Sociolingüística, 1-8. Recuperat de http://www.gencat.cat/llengua/noves. [Últim accés: setembre 2020].

COHEN, L. I MANION, L. (2002). Métodos de investigación educativa. Madrid: La Muralla.

DIARI OFICIAL DE LA GENERALITAT VALENCIANA (2018) Llei de Plurilingüisme 4/2018, de 21 de febrer, per la qual es regula i es promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià, núm 8240. Recuperat de https://www.dogv.gva.es/datos/2018/02/22/pdf/2018_1773.pdf. [Últim accés: setembre 2020].

GENERALITAT DE CATALUNYA. (2003). Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar, Direcció General de Política Lingüística. Recuperat de https://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/publicacions_en_linia/classific_temes/temes_materials_didactics/marc_europeu_de_referencia_per_a_les_llengues. [Últim accés: setembre 2020].

GENERALITAT VALENCIANA: CONSELLERIA D’EDUCACIÓ, CULTURA I ESPORT. (2018). Convocatòria per a la realització d’intercanvi entre alumnat de centres públics per afavorir la cohesió lingüística. Curs 2019-2020. Recuperat de http://www.ceice.gva.es/va/web/ensenanzas-en-lenguas/intercanvis?p_p_id=56_INSTANCE_v20jIWEUUlBF&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&p_p_col_id=column-2&p_p_col_count=1. [Últim accés: setembre 2020].

JEFFERSON, G. (1996). A case of transcriptional stereotyping. Journal of Pragmatics, 26, 159-70. https://doi.org/10.1016/0378-2166(96)00010-0

LÓPEZ, X. (2015) Reflexions al voltant del valencià a l’escola, Aula de lletres valencianes, 5, p.251-270.

LUEV: Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (L.O. 4/1983)

NOVELL, N. i SORRIBES, J. (2016). Requena i Utiel: una comarca dinàmica, Nou viatge pel País Valencià, València, Universitat de València (p. 603-620) Recuperat de http://paisvalenciaseglexxi.com/2016/02/13/requena-iutiel-una-comarca-dinamica/. [Últim accés: setembre 2020].

PITARCH, V. (2002). La llengua catalana i el sistema educatiu valencià: notes i reflexions. Treballs de sociolingüística catalana, 16, 217-226.

REVISTA LOCAL REQUENA (2017, març 24), Defensa del castellano anima a participar en la manifestación contra el decreto de plurilingüismo, Recuperat de https://iv.revistalocal.es/defensa-castellano-anima-a-participarmanifestacion-decreto-plurilinguismo/. [Últim accés: setembre 2020].

RIBA, C. (2007). L’anàlisi del contingut. La metodologia qualitativa en l’estudi del comportament, 211-268. Barcelona: Editorial UOC.

ROSELLÓ, V. (2019). La representació social del valencià i les actituds lingüístiques en un grup de joves de 4t d’ESO. Un estudi de cas (Treball de Fi de Màster no publicat). Universitat de València.

SALADICH, M. (2012) Representacions i actituds del professorat de llengües de secundària envers la diversitat lingüística i cultura, Revista REIRE, vol. 5, no2 juliol, 22-41.

STAKE, R. E. (1998). Investigación con estudio de casos. Madrid: Morata.

TEODORO, M. (2019). Balanç de Legislació i la jurisprudència del País Valencià 1979-2019. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 72, 180-200.

TUSON, J. (2010). Mal de llengües. A l’entorn dels prejudicis lingüístics. Barcelona: Ed. 62, LaButxaca.

VAN LIER, L. (1995). Lingüística educativa. Una introducción para enseñantes de lengua. Signos: teoría y práctica de la educación, 14, 20-29. Recuperat de http://www.quadernsdigitals.net/datos_web/articles/signos/signos14/s14linguis.html. [Últim accés: setembre 2020].

Descargas

Publicado

30-12-2020

Cómo citar

Pérez Ortiz, T. (2020). L’ensenyament del valencià i prejudicis lingüístics. Un estudi de cas en un centre de secundària de la Plana Utiel-Requena. Lenguaje Y Textos, (52), 75–83. https://doi.org/10.4995/lyt.2020.14355

Número

Sección

Artículos